Del poble de Sant Jordi hem de destacar sobretot el seu nucli antic, presidit per l’església de Sant Jordi i les restes del castell, que ha conservat quasi intacte l’entramat de carrers medievals i un bon nombre de cases que preserven la fesomia que tenien segles enrera, amb portals adovellats, llindes decorades i inscrites, o finestres d’estil gòtic i renaixentista.

Les cases s’agrupen en un petit turonet on s’alçà el poble medieval, delimitat per l’antic circuit ovalat de la muralla, que passava pels actuals carrers Colomers i de les Eres. Malauradament, la muralla ja fa temps que fou desmuntada i només en queden petits trams de paret atalussada.

El creixement del nucli urbà de Sant Jordi a partir del segle XIX va comportar la urbanització dels terrenys immediats al nucli antic, sobretot per l’oest, on hi havia el camí antic de Girona, i pel sud, on es va construir la carretera. Aquest creixement englobà algunes antigues masies com can Micaló, on actualment hi ha l’ajuntament, i can Viladevall.

Els camins de Sant Jordi són ideals per fer rutes a peu o amb bicicleta, per a tot tipus de persones. Ho fan possibles la tranquil·litat, les distàncies reduïdes entre els diferents veïnats, el bon estat dels camins i una orografia essencialment planera o amb pocs desnivells d’importància.
Existeix un recorregut amb BTT de 19.2 km amb sortida i arribada a Sant Jordi Desvalls, anomenat “El Ter Mitjà”, que discorre pels municipis de Sant Jordi, Viladasens, Cervià de Ter.
Durant la Fira d’Herbes de Marge al maig, s’organitzen rutes de natura pel municipi, que discorren pels indrets més característics, des de les vores del Ter fins als turons de Diana i Sant Mateu.

El veïnat de Sobrànigues està centrat per un petit poblet a tocar del Ter. S’hi arriba per una carretera que arrenca de la carretera Medinyà-Torroella, prop de l’estació i que, passat Sobrànigues, travessa el Ter per un passadís i continua fins a Flaçà. Les seves cases s’agombolen dins del cercle format pels carrers del Nord, de Sant Pere i del Ter, i al bell mig s’hi obre l’espai de la Plaça Vella.

Encara més reduït és el nucli que centra el veïnat de Diana, al nord de Sant Jordi, camí de Sant Mateu. Sens dubte, l’edifici més destacable és la petita esglesiola de Sant Feliu de Diana, de gran antiguitat. Tal com la veiem avui, es tracta d’una construcció del segle XI, amb la nau indiferenciada de l’absis.

Si continuem cap al nord, després de travessar el torrent de Sant Mateu, arribarem al veïnat del mateix nom, format per un seguit de masies escampades i centrat per la capella de Sant Mateu, al capdamunt d’un petit turó emboscat. Restaurada fa pocs anys, es troba documentada al segle XIV, però la construcció sembla tenir orígens romànics.